dimarts, 12 d’abril del 2011

Prostitució i món romà

Estimades i repudiades, explotades i immortalitzades als versos dels poetes, les prostitutes tingueren a l’antiga Roma un important paper social, tal com testimonien centenars de documents trobats al període comprès entre el 200 aC i el 250 dC. Segons Thomas A. J. McGinn, professor de Literatura llatina i Dret romà a la Vanderbilt University de Nashville, “l’actitud dels romans enfront de la prostitució era controvertida, un entramat de paradoxes i aparences. El bordell, prohibit moralment als patricis, era definit amb to arrogant i misogin: lupanar o lupanarium, és a dir, cau de llops, de les dones llobes. El terme lupanar tenia un valor despectiu, que evidenciava la natura rapaç i depredadora de la prostituta, i li negava al mateix temps la humanitat. Malgrat aquests prejudicis, les cases de cites eren molt freqüentades a Roma i les prostitutes no eren exclusives de les classes baixes. L’aristocràcia veia en el sexe de pagament un entreteniment i una activitat econòmica amb un notable flux de diners.”













Sprintia, moneda utilitzada per pagar els diferents serveis en els prostíbuls.

La presència d’esclaus i esclaves a les llars seria un dels motius de la llibertat sexual amb què es relaciona el món romà. Aquesta presumpta llibertat estaria íntimament lligada al gran desenvolupament de la prostitució. A Roma, les prostitutes havien de portar roba identificativa, tenyir-se els cabells o portar perruques grogues. El comerç sexual era vist com una necessitat social, una forma de canalitzar l’excedent d’energia masculina. Per això, Cató el Vell diu: “és bo que els joves posseïts per la luxúria vagin als bordells en comptes de molestar les esposes d’altres homes”.

També existeixen referències d’alguns prostíbuls que eren freqüentats por les dones de les classes socials més elevades que anaven per a mantenir relacions sexuals amb nois joves i ben dotats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada