dimarts, 12 d’abril del 2011

El fal·lus com element protector

Entre els grecs i els romans, el fal·lus, com aquesta peça trobada a les excavacions de la Domus Alba, fou considerat com un poderós talismà propiciador d’abundància, fecunditat i bona sort. Això explica que durant les festes primaverals en honor dels déus de la fecunditat i la vegetació, el fal·lus fos portat en processó per atraure la fecunditat de la natura sobre les collites i els animals.

Així mateix fou considerat un infalible amulet que protegia contra les mirades envejoses, portadores del mal d’ull. Els fal·lus es penjaven a les llindes de les portes com a remei contra els mals esperits i eren també dibuixats a les parets exteriors de les cases, fins i tot a les voreres davant de les portes o en les obres públiques, com aqüeductes, termes, vies o ponts, amb la finalitat que els edificis quedessin protegits de l’atac d’enemics o de la destrucció provocada per les inclemències del temps i els elements naturals. Segurament, aquest és el cas de la pedra, amb un fal·lus gravat, trobada a les excavacions de la Domus Alba. Creiem que podia trobar-se a prop de l’edifici i es devia aprofitar per als fonaments d’una construcció posterior o com a reforç de parets.


















El fal·lus posseïa una condició individual, pròpia d’un esser viu, al qual es podien afegir ulls, cames o ales, fins a convertir-lo en un ésser amb voluntat pròpia. El món antic ha imaginat fal·lus gos, fal·lus cabra, fal·lus home, etc, però l'objecte de més èxit en l’imaginari antic ha estat el fal·lus ocell, com el de la troballa dels nostres arqueòlegs. Aquest èxit és tal en l’imaginari de l’antiguitat que, al llarg dels segles, el seu nom perdura no tan sols en llatí sinó també en italià i en català: ocellet, pardal o canari són alguns dels noms amb què es coneix avui dia l’òrgan masculí. Com una tranquil·la mascota, és transportat per dones nues en imatges que s’han acostumat a interpretar de forma lúdica com a pertanyents a un ambient de joc sexual, encara que és més probable que aquests tipus d’imatges tinguin relació amb ritus i festes del món romà com les Lupercals, on prenien un sentit fecundant i vivificador, sense oblidar el seu sentit protector com a amulet propiciatori i, en aquest sentit, també és un element iniciàtic per a dones verges.





















La troballa badalonina presenta una característica totalment innovadora: el fal·lus amb el cap revoltat sembla estar “conduit” o “domat” de forma enèrgica per la figura femenina asseguda sobre els testicles com si es tractés de la conductora d’una quadriga. Aquest sentit de dominació, i el context on s’ha fet la troballa, fa pensar que aquest objecte podria formar part de la decoració d’una de les sales de la Domus Alba destinada a pràctiques sadomasoquistes o que podia pertànyer als objectes personals d’una dominatrix del món romà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada