Prostitució i món romà: les Clàudies

L’any 1 existeix a Roma un registre de 32000 prostitutes recollides habitualment en lupanars, llocs amb llicència municipal propers als circs, amfiteatres, banys, tavernes... Habitualment decorats amb murals al·lusius al sexe i identificats al carrer amb un gran fal·lus que s’il·luminava de nit. Les prostitutes acostumaven a oferir els seus serveis fora dels prostíbuls i era normal que a les parets de les habitacions es trobés una llista amb preus i serveis. Les prostitutes es dividien en diverses classes: les meretrius estaven registrades a les llistes públiques mentre que les prostibulae exercien la professió on podien, lliurant-se dels impostos. Les delicatae eren prostitutes d’alta categoria i tenien entre la seva clientela senadors, negociants o generals. Les famosae tenien la mateixa categoria però pertanyien a la classe patrícia, dedicant-se a aquest ofici per necessitats econòmiques o per plaer. Les ambulatarae treballaven als carrers o al circ mentre que les lupae ho feien als boscos propers a les ciutats i les bustuariae als cementiris.

En tot cas el sistema fou bastant permissiu i va fer continuats intents de burocratitzar l’ofici. En èpoques imperials els edils portaven un registre de les meretrius, la qual cosa suposava una forma de control i càstig de les que no estaven registrades. L’any 40 d.C. Calígula establí un impost al comerç sexual. Els registres assenyalen que el preu de l’impost equivalia al de una relació per client al dia. La recol·lecció de la taxa corria a càrrec dels soldats i existien evidències de que el sistema generà corrupció i violència contra les prostitutes a les que s’exigia imports majors als estipulats.


















La preferència pel bust en l’escultura és un tret cultural típic romà i creà un gran mercat a tota la Mediterrània. Pels romans, l'atribut del centre d’interès en el retrat era el cap, no pas el cos, els vestits ni els accessoris.

Aquests bustos podrien representar quatre habitants de la Domus Alba i, de forma simbòlica o al·legòrica, les seves característiques i habilitats que les varen fer prou famoses per ser recordades en forma d’escultura.























Cadascuna de les identitats específiques de cada treballadora s’estableix pels trets particulars del cap, encara que desconeixem a quines habilitats fan referència . Deixem aquesta feina a la imaginació de l’espectador.