dimarts, 12 d’abril del 2011

L'edifici

Si a l’antiga Roma l’arquitectura pública requeria el més gran esforç econòmic i artístic, l’arquitectura privada també va tenir els seus èxits i la domus romana es convertí en un paradigma arquitectònic residencial.

Totalment definida pels arquitectes, constava d’una estructura molt concreta, basada en la distribució mitjançant patis porticats. L’entrada, fauces, dóna accés a un petit passadís, vestibulum, des d’on s’entra a un pati porticat, atrium, en el centre del qual trobem l’impluvium, dipòsit de recollida de l’aigua que cau des del compluvium. Als cantons es despleguen les habitacions de servei. Al fons, el tablinum, o sala de la casa, i al costat, el triclinium o menjador. Als costats del tablinum, per uns passadissos, s’accedeix a la part noble de la casa. El segon pati porticat, peristylium, es més gran i té un jardí central. Està envoltat d’habitacions, cubicula, i presidit per una exedra utilitzada com a sala de banquets o reunions. També es construïen domus amb un sol pati porticat com a eix de la vivenda. En els laterals de la construcció s’obrien portes d’accés a cambres, tabernae, que eren comerços, que depenien de la domus o eren llogades a comerciants externs.
















La Domus Alba presenta una típica estructura de domus romana. La part visible de les excavacions ens mostren clarament les restes de l’impluvium que recollia l’aigua de pluja i on hem volgut mantenir “in situ” una de les grans troballes: ens referim a les restes del magnífic i suggerent mosaic que ha hagut de ser restaurat tessel·la per tessel·la. També hem pogut descobrir els fonaments de les parets de dues de les habitacions que envoltaven l’atrium encara que no s’ha pogut determinar la seva utilització.
















Prospeccions a les propietats contigües ens mostren a l’esquerra (núm. 31 del carrer Lladó) el vestibulum i els murs d’una dependència que per la seva ubicació la podem relacionar amb una taberna, ja que donava al carrer. Segurament, es tractava d’un espai destinat a la prostitució, ja que aquí sí que hem trobat restes d’una plataforma de maçoneria a mode de base per als jaços. Tenim nombrosos exemples a Pompeia d’habitacions individuals obertes al carrer dedicades a aquesta activitat o bé dependències de cases particulars que els propietaris llogaven per al comerç sexual.

Al pati de la dreta (núm. 27 del carrer Lladó), s’ha trobat, entre d’altres restes, un dels cubicula de la casa. Malgrat totes aquestes troballes arquitectòniques, no podem deduir les dimensions reals de la Domus Alba, ni establir si la casa es desenvolupava al voltant d’un o dos patis porticats. El que hem fet és una extrapolació planimètrica per tal de donar una idea de la possible magnitud de la domus tenint en compte l’extensió de terreny circumdant i la sumptuositat de les troballes, que fan pensar en una família benestant amb un negoci molt lucratiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada