dimarts, 12 d’abril del 2011

El Baetulinus

Tant les referències apuntades al dietari d’una de les residents de la Domus Alba com les imatges d’una ceràmica decorada trobada en el recinte ens indueixen a pensar en l’existència d’un ritu iniciàtic de tipus sexual que marcava el pas de l’adolescència a l’edat adulta. Es tracta d'allò que els estudiosos han denominat baetulinus. Per començar el joc d’estimulació i excitació, la meretriu oficiant dipositava un raig de vi sobre la petita concavitat del melic del jove, que després llepava voluptuosament i, a poc a poc i retenint-lo a la boca, li donava per beure a ell sensualment..., era la benvinguda al plaer... el joc seguia quan el vi es vessava sobre el membre viril del jove i la dona realitzava una hàbil fel·lació.














Reproducció del quart fresc trobat a la Domus Alba

En moltes societats, el pas de la condició infantil a l'adulta s’ha vehiculat mitjançant un ritu iniciàtic en què el nen era raptat i devorat metafòricament per un monstre: moria, així, com a nen, i després d’aquest període d’instrucció es reintegrava a la comunitat com a adult, amb dret a fundar una família i a participar en les institucions. Aquí no és pas un monstre, sinó una magnífica fel·latriu, qui devora l’òrgan masculí fins a deixar-lo exhaust i, a la vegada, prest per al seu nou estatus social.

La prostitució i la fel·lació ja es troben, tanmateix, en les tradicions de la fundació de Roma pels joves Ròmul i Rem.

“Sunt qui Laurentiam vulgato corpore, lupam inter pastores vocatam putent.”
(TIT. LIV. I, 4). Alguns pretenen que Laurencia era una prostituta a qui els pastors anomenaven lloba.

“Non dessunt qui dicant cum expositi vagientes jacerent a nescio quam primmum meretrice fuisse collectos et primas ejus suxisse mamillas. Meretrices autem lupas vocabant, unde etiam nunc turipa loca carum lupanaria nuncupantur” (AUGUST, De Civit Dei. Llib. XVIII, cap. 21)
Es refereix al fet que Ròmul i Rem foren abandonats i una prostituta, atreta pels seus gemecs, els acollí i alletà.

Servi, el famós comentarista virgilià de l’antiguitat, ofereix una interpretació original. A L’Eneida, Virgili descriu com una lloba llepa Ròmul i Rem com fan alguns mamífers amb els seus cadells per rentar-los i, d’una manera simbòlica, acabar de conformar el nou ésser. A partir d’aquesta llepada fundacional, Servi, adjudica la paraula lupae al col·lectiu de dones expertes en una peculiar gimnàstica lingüística.

Sembla, doncs, natural que a la Domus Alba, la iniciació al sexe dels joves badalonins comencés per una fel·lació que introduïa l’ephebus al món dels adults.

Tanmateix, i malgrat que Badalona fou la principal exportadora de vi de la regió entre els segles I aC i I dC, i que àmfores de l’empresari local Marcus Porcius han estat trobades a la Gàl·lia, Britània, Germània i Roma, sembla que el vi utilitzat en el ritu iniciàtic era vi de la regió d’Alba, considerat el millor vi de l’època després del de Falern. Els vins d’Alba, es produïen als actuals Colli Albani (Albanus Mons), un grup de turons d’origen volcànic de la regió italiana del Laci. El fet que s’escollís aquest vi no era tan sols per la seva qualitat ni per la seva coincidència amb el nom de la domus: els reis d’Alba Longa, poble d’aquestes muntanyes eren, segons Dionís d’Halicarnàs, el nexe directe entre Ascani i Rómul, fet que ens tornaria a remetre al mite iniciàtic i fundacional de Roma.



No sabem si és anterior o posterior a la Columna Trajana (any113) però podem establir que no existeixen antecedents a Roma d’un objecte d’aquestes característiques. De manera que aquest consolador s'ha de considerar com una novetat absoluta en la Història de l’art. Incisa sobre la ceràmica del cilindre es disposa una banda helicoïdal de relleus on es narren, de baix a dalt i amb el típic detall romà, el ritu del baetulinus, explicat amb un afany narratiu que ens permet apreciar com s’afrontava el moment de la pèrdua de la virginitat a l’antiga Badalona. Sembla evident que el narrador no vol fantasiejar amb les gestes sexuals del jove; el seu interès es centra en què l’espectador es faci càrrec del que implicava, per un jove de Baetulo, aquest ritu iniciàtic.



Dintre dels objectes pertanyents al tocador femení destaquen objectes com agulles d’os, per subjectar els cabells, pinces i espàtules de bronze o com aquest recipient de vidre per contenir perfums, ungüents o essències. Fou el vidre un article predilecte pels roman. Des de el principio de l’Imperi el fabricaren en la metròpoli i fora, a la Gàlia i Hispània segons Plini.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada